Som innocents.
Els nostres governants segueixen sempre el mateix patró: actuar quan
arriben els moments de relaxació. Els mestres estem acostumats als
canvis durant l'estiu, però el que ha fet CiU amb el nostre sou és
lamentable i roí fins a rebaixar-los a la més indigna condició.
Més d'un funcionari haurà regalat el seu vot als defensors de la
pàtria, a costa de la classe treballadora. Perquè qualsevol
retallada al funcionariat implica directament una agressió més
violenta cap als treballadors més precaris i que ens han de conduir
a l'acomiadament lliure.
Que et baixin el sou és dur, però que a més et retinguin l'IRPF
d'un sou que no has cobrat és un robatori, un delicte que hem de
denunciar als tribunals. A més a més, el sou dels treballadors
públics és pressupostat des del primer dia de l'any i que ara no hi
hagi diners, només demostra que s'han malversat fons públics amb un
ús inadequat que ha conduït a la situació actual. Cal esperar
l'
assessorament jurídic dels sindicats per poder prendre les accions
individuals que considerem oportunes.
Tots tenim clar que una vaga de funcionaris no els afecta per res,
perquè a través de la manipulació dels mitjans de comunicació de
masses són especialistes en generar l'efecte contrari de rebre més
suport popular cap als que som considerats uns privilegiats, que jo
només definiria com treballadors amb drets laborals, perquè fora
del funcionariat, només queda la misèria i la precarietat, que és
l'objectiu del sistema neoliberal pel conjunt dels treballadros.
El funcionariat és un lloc de treball d'accés igualitari i per tant
amb un component democràtic manifest en el seu germen, i amb la seva
desaparició, que és l'objectiu final de la dictadura europea en la
que vivim, s'alimenta la pèrdua generalitzada de drets laborals i,
en conseqüència, de drets democràtics. La Unió Europea ha donat
el poder a gent que no ha estat elegida democràticament i que respon
exclusivament a criteris econòmics de les grans corporacions i,
sobretot, que mai ha de sotmetre's al poder popular i, per tant, pot
trepitjar-lo contínuament. El que estem vivint els funcionaris a
Catalunya és la materialització d'aquesta anomenada “dictadura
dels mercats”, amb el Banc Central Europeu com el primer cap
visible, que decideix com han de ser els impostos a Catalunya i a
Espanya.
Què pot decidir el nostre president, si no té capacitat d'acció
impositiva o sobre la creació de diners? Res, si no vol trencar amb
la Unió Europea, que possiblement sigui l'única sortida per
recuperar la democràcia perduda, si és que mai la vam tenir...
