
Avui s'han acabat les classes a les escoles de Catalunya. El Departament d'Educació fa molts cursos que sembla improvisar en les seves decisions, sense unes directrius clares. Ahir, des de la Secció Sindical d'Ensenyament de la CGT de Ponent, vam fer una valoració del curs que reprodueixo a continuació:
"L'AVANTPROJECTE DE LLEI D'EDUCACIÓ DE CATALUNYA
Des de la CGT hem vingut alertant, als qui esperaven els canvis que poguessin aparèixer a l’avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), que potser es diluirien les grolleres afirmacions de les Bases, però no canviaria res substancial. El Departament d'Educació havia insistit en la validesa d’unes Bases que no va retirar, malgrat el rebuig mostrat pels mestres i professors de l'escola pública el passat 14 de febrer.
Sota el nou paraigües del Servei Públic d’Educació, obre noves vies al finançament dels centres concertats (increment dels mòduls, finançament addicional per necessitats educatives especials, contractes programa, nous concerts), que paren la mà per rebre més diners públics mentre es mantenen com empresa privada.
L’articulat evita pronunciar-se explícitament per la gestió indirecta de centres públics, però deixa el camí obert a través de la municipalització (com ja fa a les Llars d’infants municipals de gestió indirecta i gran part dels serveis públics que presten els municipis).
A més, deixa en mans dels ajuntaments la primera etapa d’educació infantil, l’educació de persones adultes, els ensenyaments artístics (autèntiques ventafocs del sistema educatiu) i, mitjançant conveni, els permet també gestionar els ensenyaments ordinaris.
Es mantenen els mecanismes de privatització de la gestió dels centres públics amb l’autonomia econòmica i el finançament diferenciat segons resultats.
També la jerarquització dels centres públics a través d’una direcció professionalitzada, convertint al director en gerent de personal i retornant així als vells cossos del franquisme, perdent el poder democràtic dels claustres de professors i els consells escolars.
Es desregulen les condicions laborals amb llocs de treball específics i de lliure designació, difícilment assumibles per una societat en la que l'amiguisme és el pa de cada dia, amb una «carrera» docent depenent de l’avaluació del director, amb una adscripció a zona educativa, enlloc d'un centre concret, amb reduccions econòmiques pels interins i en els tres primers anys com a funcionari de carrera.
Per aquests motius cal manifestar un rotund rebuig a l'avantprojecte, que, com les Bases i el Pacte Nacional, prenen com a referent l’escola concertada i es tracta que la pública la imiti (sisena hora, gestió privada, jerarquització...)
Hi ha qui diu que des dels sindicats es veuen fantasmes a les propostes del govern, però la LEC és conseqüència del desplegament de la Ley Orgánica de Educación. Una part dels problemes i amenaces que afrontem es desprenen directament d’aquesta llei marc. Al govern del PP de la Comunidad de Madrid no li cal una llei per passar un centre de titularitat pública a municipal i d’aquí a gestió privada (com a Catalunya amb les llars municipals) o, fins i tot, vendre’l, com en el cas del CEIP Miguel Ángel Blanco a El Álamo, redistribuint l’alumnat matriculat i el professorat públic.
I, amb Ley de Educación de Andalucía (LEA) aprovada a finals del 2007 el govern socialista andalús «incentiva» al professorat amb fins a 7000 euros en 4 anys, en funció dels «resultats», és a dir, dels aprovats.
El conseller Maragall ha manifestat la voluntat d’entrar al Parlament el Projecte de LEC abans de l’estiu. No mobilitzar-nos abans que aquest tràmit es completi és tornar a deixar les mans lliures a la Conselleria per tirar endavant els plans privatitzadors de l’ensenyament. Deixar aquest articulat pendent de futures negociacions és perdre l’objectiu de la vaga del 14. Perquè fins i tot els marcs de negociació no són els de la vaga, sinó el Pacte Nacional d’Educació –amb les patronals privades- i la nova Mesa Sindical, que incorpora sindicats de la privada i del professorat de religió -cap dels quals no es va enfrontar a les Bases-, manipulant la representació del professorat de la pública en lluita per a posar la «negociació» de les nostres condicions laborals i de l’educació pública en les seves mans.
Davant d'aquesta situació, des de la CGT continuem proposant la mobilització del professorat, i de la resta de la comunitat educativa, en defensa de l'Escola Pública. Concretament, tal i com ja s'ha fet públic amb aterioritat, es contempla la convocatòria, sempre intentant trobar la unitat sindical, d'una nova jornada de vaga al mes d'octubre.
IMPROVISACIÓ I MANCA D'INVERSIÓ.
El Departament d'Educació ha perdut tot un curs intentant imposar una llei neoliberal que atempta contra l'Ensenyament Públic Català, ja que fa entrar els serveis públics més elementals a la lògica del mercat, fent incís especial en el rendiment avaluables de les inversions, deixant de banda la garantia de la igualtat d'oportunitats i la universalització de l'ensenyament de qualitat a través de l'Escola Pública.
En aquest ambient, la manca d'inversió i la improvisació s'han materialitzat de moltes maneres i estan íntimament relacionades.
Un exemple d'improvisació, i poca serietat, ha estat el recent canvi de Director dels Serveis Territorials de Lleida, amb totes les repercussions que comporta la dificultat de planificar i treballar, a llarg termini i de forma coherent, amb tants canvis de directius.
En la mateixa línia, d'improvisació i desconeixement de la realitat de les escoles, està la polèmica entorn la 3a hora de castellà, que demostra, al mateix temps, que la Generalitat de Catalunya està plenament sotmesa a les lleis que emanen del govern de Madrid.
Aquesta dependència és aleatòria, com demostra, d'altra banda, la retallada de drets laborals al que són sotmesos els treballadors i treballadores del Departament d'Educació que tenen fills menors de 12 anys i que el nou Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, d'àmbit estatal, els reconeix el dret a tenir reducció de jornada d'1/3 mantenint el 80% del sou. Els mestres i professors catalans no poden aplicar-se'l. La Generalitat només els concedeix fins als 6 anys. Des de la CGT hem animat als afectats a denunciar a través d'un contenciós administratiu aquest tipus de discriminació i el Departament, en un acte d'irresponsabilitat i mala fe, en ser presentat el recurs, concedeix els permisos, sense estendre'ls a la resta dels treballadors afectats. Aquesta és la primera mostra de manca d'inversions, ja que aquest curs s'han repetit les dificultats per cobrir totes les places necessàries.
Dins d'aquestes retallades hem de contextualitzar l'anunci de no dotar els centres dels mestres encarregats de les biblioteques escolars (PUNTEDU) i dels especialistes d'anglès, mentre s'anuncia a tort i a dret la innovació i, en especial, la importància de les llengües estrangeres i les milers de places d'oposicions que es convoquen curs rere curs, i que encara no han aconseguit estabilitzar la situació dels milers de mestres i professors interins i substituts que ja estan treballant al Departament d'Educació. Més irresponsabilitat.
D'altra banda, algunes obres molt necessàries de renovació i construcció de centres estan paralitzades, al no estar pressupostades.
En aquest retall econòmic, i dins del marc de la futura Llei d'Educació de Catalunya, hauríem d'incloure també la fallida supressió del Batxillerat Nocturn, un exemple de garantia de la igualtat d'oportunitats, que és una gran despesa econòmica i, per tant, el conseller Maragall considera que ha de ser retallada, apostant per l'ensenyament a distància, amb el futur concert de la seva gestió. Només la ràpida mobilització social el va aturar.
Per últim, i en relació a la reivindicació en solitari de la CGT dels darrers dos cursos, caldria retirar la sisena hora de l'Educació Primària, ja que en aquest curs, després de successives demores, encara quedarà pendent la seva extensió a tots els centres de Catalunya, i en especial a molts centres de Lleida, ja que les escoles rurals que no tenen una línia completa encara no l'aplicaran el curs vinent, per falta de personal. No es pot garantir la correcta aplicació i ha estat una despesa del tot inútil per la societat catalana, que únicament ha aconseguit garantir les futures ampliacions dels concerts educatius a les patronals de l'ensenyament privat. És, en si mateixa, l'exemple més palpable de la improvisació del Departament, que porta molts cursos arrossegant-se, i de la manca d'inversió en les actuacions que es duen a terme, ja que no s'aplicarà per problemes pressupostaris. Per aquest motiu, una vegada més, des de la CGT demanem que el Departament d'Educació faci marxa enrere i torni a establir la jornada escolar de 5 hores, amb la possibilitat que, com en d'altres Comunitats Autònomes de l'Estat Espanyol, es pugui optar per la jornada intensiva si el Consell Escolar ho creu oportú. Cal racionalitzar la jornada escolar i, paral·lelament, també cal racionalitzar la jornada laboral.
FEDERACIÓ D'ENSENYAMENT
CGT-PONENT"