"La Participació Política" de Ferran Sáez.

En els darrers dies he llegit un breu assaig de Ferran Sáez entorn la crisi de l'actual model de democràcia representativa. A "La Participació Política" es fa una clara diferenciació entre la "participació formal", responsable i compromesa en els assumptes de la vida política, a tots els nivells (a l'escala, a la feina, a les associacions, al municipi, als referèndums, a les eleccions...) i la "participació informal" materialitzada en manifestacions de diferent tipus i signe ideològic que busquen el ressò dels mitjans de comunicació.

Els que participem democràticament, d'una manera o altra, som molt conscients del poder multiplicador dels mitjans de comunicació de masses. Però també ho són aquests mateixos mitjans que són capaços d'aconseguir aplegar una gran multitud de persones per denunciar qualsevol decisió o actuació dels governs i decidir què és i què no és d'interès. Només cal pensar en els dies previs a la convocatòria d'una manifestació per part d'algun dels grans partits polítics o sindicats i escoltarem, veurem i llegirem, una i altra vegada, a les emissores de ràdio i televisió i a la premsa escrita afí l'èxit de participació previst. L'altaveu mediàtic funciona perfectament en tots els sentits. Es dona la paradoxa que tot i la desmobilització generalitzada, el carrer és ple buscant influir en els polítics elegits democràticament, tot seguint les informacions de masses.

Una altra reflexió interessant és la que fa referència a la concreció de la participació política dels ciutadans del segle XXI. Moltes vegades es demana més participació, però que passa a les escales de veïns o a les diferents associacions quan s'intenta trobar algú que participi activament? És una dura tasca. En aquesta reconstrucció de la democràcia s'ha de començar a treballar per una participació directa i responsable en el dia a dia de la democràcia i lluitar contra la mediatització de la societat. Cap al final del llibre es fa una petita menció als nous mitjans de comunicació, entre ells els blocs, però com diu l'autor, encara no es té prou perspectiva històrica com per avaluar que suposa la xarxa, i en particular, jo afegiria, els blocs polítics, en la millora de la participació a la res publica.

Per si des d'aquí es pot fomentar faig una crida a la participació activa, la que al prinicpi he anomenat formal, a tots els nivells. Un bon àmbit per començar a treballar seria en la defensa de l'Escola Pública des de la CGT de Ponent.