La Llei d'Educació de Catalunya.

Ara que s'està adobant el terreny social per la posada en marxa d'una gran reforma educativa, des de la Federació d'Ensenyament de la CGT de Ponent hem fet arribar el següent article a la premsa lleidatana, val la pena reflexionar-hi:

"La Generalitat de Catalunya fa dies que ha posat en marxa la maquinària de propaganda. En els darrers dies, TV3, i tots els mitjans de comunicació de Catalunya, es fan ressò de notícies relacionades amb l'Educació. La petició de més poder de les direccions, la importància de l'aprenentatge de l'anglès i de les TIC per part del professorat i l'esment continu a l'autonomia dels centres són els exemples més significatius de la preparació de l'opinió pública davant de la futura Llei d'Educació de Catalunya. El mestres i professors tenim molt a dir sobre el marc legal que se'ns ha d'aplicar.

L’informe Bofill, per exemple, assenyala com a crucial la manca d’inversió pública a l’ensenyament en relació al PIB (2,1%), però en quin punt de les bases de la futura llei està assenyalada la seva correcció? Aquesta ha de ser la base de qualsevol llei educativa. La mitjana de l’OCDE era del 5,4%. A la CGT pensem que caldria el 6%.

A més aquesta inversió no va a l’escola pública, sinó que es reparteix entre la pública i la concertada. Els actuals concerts, que al 97 representaven el 4% dels ingressos de la privada, al 2004 ja eren el 51%, segons l’INE, mentre que no s’han abaratit les quotes sinó que han pujat. Lògicament això ha representat un sucós increment dels beneficis de la concertada. Segur que la patronal privada hi estarà d’acord, però què diran els alumnes i pares dels centres públics?

Parlen de fracàs escolar i d’abandonament dels estudis, però els que van “inventar” que un sector de l’alumnat quedés fora del sistema educatiu a l’acabar els estudis obligatoris va ser el PSOE amb la LOGSE. I ho van canviar perquè la patronal es queixava de la “massificació” de titulacions que els dificultava imposar els contractes escombraries. Les dades de l’informe Bofill també li diuen que un dels problemes és que el mercat laboral demana mà d’obra desqualificada, per poder pagar-li per sota dels mileuristes, afegim nosaltres. La nova llei, manté l’expulsió dels sistema de l’alumnat, i només vol fer pujar les xifres d’aprovats (avaluació del rendiment) com un problema estadístic. I per això volen aplicar als centres públics els mateixos criteris de “resultats” de la concertada. Com la concertada, que amb diners públics selecciona alumnat i no agafa ni els sectors més deprimits ni els nouvinguts, li sembla “l’excel·lència” al Conseller, tracta d’imposar el seu model de gestió a la pública. Malgrat tot, l’alumnat amb menys nivell econòmic treu resultats superiors a la mitjana de l’OCDE, a diferència del més benestant, evidentment a la privada, que queda sensiblement per sota de la mitjana. La pública està més aprop de “l’excel·lència” que no pas la concertada, malgrat el que deia el senyor Maragall.

La nova llei es posa d’esquenes al que les xifres demostren. Cal una llei catalana que comenci per determinar el percentatge del PIB destinat a educació; que plantegi un pla de reducció dels concerts fins a la seva supressió, amb ingrés a la xarxa pública dels centres concertats que vulguin, i calgui, o del seu professorat en centres públics nous, per a garantir que tots els recursos públics vagin als centres i serveis educatius públics i a garantir així la seva qualitat, com a Finlàndia que tant esmenten per la seva “excel·lència”. Perquè la Llei que proposa el Conseller Maragall posa el carro davant dels bous, i en lloc d’avaluar-se primer ells com a govern i posar mesures per “aprovar” garantint la inversió necessària, com els diuen totes les dades, comencen per l’avaluació de centres i mestres, necessària d'altra banda, però no amb els mateixos mecanismes que aplica la privada i que encara no ha demostrat ni a nosaltres ni a la OCDE, que doni millors resultats.

En el procés engegat pel Departament d'Educació, cal el contrapunt del criteri pedagògic i professional dels mestres i professors que duen a terme el dia a dia a les escoles amb total responsabilitat, per damunt de les extravagàncies polítiques del conseller de torn. Des de la CGT demanem unitat sindical i social en la defensa de l'Educació Pública de Catalunya i la participació activa dels mestres.

FEDERACIÓ D'ENSENYAMENT

CGT - PONENT"