Rodalies o Dret a Decidir?

Aquest cap de setmana s'ha celebrat una gran manifestació a Barcelona pel "Dret a Decidir". Els motius que porten a molts grups ciutadans a demanar la Independència de Catalunya són del tot legítims. De fet, seria del tot normal, en un sistema democràtic sa, convocar un referèndum en el que es plantegés la independència. Ara bé, caldria deixar ben clares les condicions, per què, amb un 51% de vots a favor, s'executaria? Frivolitzar sobre el tema és perillós i muntar macromanifestacions en les que es barregen sensibilitats d'allò més diverses, també.

Però encara anant més enllà, una Catalunya independent governada pel PSC o CiU aniria més bé que en l'actualitat? Des de la Generalitat i des de l'Ajuntament de Barcelona es va marcar com a innegociable que l'AVE s'aturés a Sants, enlloc de fer una estació nova, reutilitzar la de França o fer l'AVE pel Litoral, com alguns demanaven. A més a més, el caos de Rodalies, jo que sóc de Lleida i no els faig servir, està totalment mediatitzat i, a nivell nacional, sobredimensionat. Esmorzem, dinem i sopem amb les Rodalies de Renfe. No hi ha dia que no se'n parli fins tenir la boca seca i s'escriguin mars de lletres entorn el problema. Però aquest problema, no té relació directa amb la Independència de Catalunya o, si més no, aquesta no és la solució.

Parlant d'Educació, veiem com el govern competent, el català, pren mesures errònies d'esquenes al professorat i a la ciutadania i, seguint aquesta línia, s'ha entestat a redactar una Llei d'Educació pròpia. Els resultats i l'organització demostren millors funcionaments a moltes altres comunitats autònomes d'Espanya, el nostre mirall ja no és Europa. La competència incompetent no condueix enlloc.

El cas de Rodalies podria ser similar i, podríem parlar també, de la Sanitat i de tots els altres Serveis Públics. El problema no és d'identitat nacional, si no de prioritat social. La privatització i el neoliberalisme no entenen de nacions ni d'estats, només de diners.