Volia escriure sobre la necessitat del descans estival dels infants catalans. De fet, amb les primeres calors només venen ganes de descansar i refrescar-se. Si això ens passa als adults, no cal esforçar-se gaire per recordar, i enyorar, les meravelloses vacances de la nostra infància.Però, llegeixo, esfereït, a través del bloc de l'Enric Gil Garcia "Meditacions des de l'esfera", l'article publicat a l'Avui "Mestres a Kàtmandu" del Francesc Puigpelat. És un acte d'irresponsabilitat alimentar els tòpics i continuar amb la criminalització dels mestres i, en el fons, dels drets laborals adquirits. Les 65 hores són una mostra. Els treballadors de les grans empreses, no només els funcionaris, veuen com la retallada de drets laborals és el pa de cada dia. En aquest panorama neoliberal, és lògic que els funcionaris siguem considerats poc més que una lacra social.
Malgrat tot, centrant-nos en les vacances escolars, veiem que Catalunya és el pais, no ja de la UE, si no de la OCDE en el qual els nenes i nenes estan més escolaritzats. Per posar un exemple, no hi ha cap nen o nena de la OCDE de 7 anys que faci més de 1000 hores lectives l'any i a Catalunya en fan 1050 (gràcies a l'extenció de ls sisena hora a primària). En canvi, els millors resultats escolars, segons l'informe PISA, els trobem en països que no depassen les 750 hores lectives anuals. Aleshores la clau d'un bon sistema educatiu no està en la més llarga extensió d'hores a classe.
Pel que fa a la concentració de les vacances a l'estiu, cal tenir present les temperatures d'aquest pais, per adonar-nos que els mesos d'estiu dins una escola poden ser una tortura.
Ara bé, quan considerem els centres escolars com a simples centres assistencials en els que s'atèn els nens i nenes que no poden ser atesos pels seus pares, podem defensar que estiguin oberts els 365 dies a l'any, les 24 hores del dia i que els pares puguin portar-hi els seus fills en funció dels seus horaris laborals. Com passa massa sovint, volem solucionar, a través de l'escola, un problema social, com la retallada de drets laborals, la pressió econòmica sobre les famílies, l'excessiva durada de les jornades laborals, la manca de reduccions de jornada retribuïdes per atendre els fills, la poca utilització del català, l'abús de la televisió i els videojocs, l'agressivitat, la violència masclista, els abusos sexuals i un llarg i interminable etcètera.
Les vacances escolars són les adequades. Fins i tot hi ha una excessiva escolarització, que impossibilita les famílies a exercir correctament l'educació dels seus fills. I sí, els mestres gaudim d'un llarg període de vacances que ens facilita el recuperar les forces pels cursos següents en aquesta meravellosa professió.
I, tant de bo, els debats entorn les vacances giressin cap a l'augment de les vacances i els permisos i llicències per atendre els infants pel conjunt dels ciutadans.
Malgrat tot, centrant-nos en les vacances escolars, veiem que Catalunya és el pais, no ja de la UE, si no de la OCDE en el qual els nenes i nenes estan més escolaritzats. Per posar un exemple, no hi ha cap nen o nena de la OCDE de 7 anys que faci més de 1000 hores lectives l'any i a Catalunya en fan 1050 (gràcies a l'extenció de ls sisena hora a primària). En canvi, els millors resultats escolars, segons l'informe PISA, els trobem en països que no depassen les 750 hores lectives anuals. Aleshores la clau d'un bon sistema educatiu no està en la més llarga extensió d'hores a classe.
Pel que fa a la concentració de les vacances a l'estiu, cal tenir present les temperatures d'aquest pais, per adonar-nos que els mesos d'estiu dins una escola poden ser una tortura.
Ara bé, quan considerem els centres escolars com a simples centres assistencials en els que s'atèn els nens i nenes que no poden ser atesos pels seus pares, podem defensar que estiguin oberts els 365 dies a l'any, les 24 hores del dia i que els pares puguin portar-hi els seus fills en funció dels seus horaris laborals. Com passa massa sovint, volem solucionar, a través de l'escola, un problema social, com la retallada de drets laborals, la pressió econòmica sobre les famílies, l'excessiva durada de les jornades laborals, la manca de reduccions de jornada retribuïdes per atendre els fills, la poca utilització del català, l'abús de la televisió i els videojocs, l'agressivitat, la violència masclista, els abusos sexuals i un llarg i interminable etcètera.
Les vacances escolars són les adequades. Fins i tot hi ha una excessiva escolarització, que impossibilita les famílies a exercir correctament l'educació dels seus fills. I sí, els mestres gaudim d'un llarg període de vacances que ens facilita el recuperar les forces pels cursos següents en aquesta meravellosa professió.
I, tant de bo, els debats entorn les vacances giressin cap a l'augment de les vacances i els permisos i llicències per atendre els infants pel conjunt dels ciutadans.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
3 comentaris:
Després de llegir l'article de l'avui del Francesc Puigpelat, he llegit les teves paraules plenes de sensatesa al teu post, unes paraules que caldria estendre per posar seny i poder protegir els/les xiquets/es dels seus pares i del sistema (horaris laborals, horaris escolars). Ho expliques mol bé.
I encara ens oblidem d'una altra cosa, mentre treballem tant, qui educa els fills?
Estic totalment d'acord amb les teues paraules. La il·lustració que has ficat és molt, molt exemplificadora.
Bones vacances d'estiu i bona lectura
Pels qui no el conegueu, en Puigpelat és un provocador. Treballava pel diari La Mañana i els que hem tingut la desgràcia de coneixer-lo ja sabem de quin peu calça. Qualsevol cosa amb la intenció de crear polèmica. No cal donar-li difusió, no val la pena.
Publica un comentari