23 octubre, 2008

Ernest Maragall anuncia l'incompliment d'un dels principis de la Llei d'Educació de Catalunya.


L'Avantprojecte de Llei d'Educació de Catalunya no es mantenia per enlloc. El projecte que ha arribat al Parlament tampoc. A més de la incongruència en l'atenció lingüística individualitzada o a la vulneració de la Llibertat de Càtedra, que apunta el David de las Heras al seu bloc, trobem que fa uns dies el Conseller Ernest Maragall va anunciar que no es retirarien els concerts als centres que no compleixin un dels principis generals de la Llei d'Educació de Catalunya, la coeducació. L'espai de participació que ha habilitat el Departament d'Educació, i en especial l'apartat de "El Conseller Respon" continua demostrant la nul·la voluntat negociadora de l'Ernest Maragall que han denunciat els sindicats durant tot el procès de mobilitzacions que es va engegar la tardor de l'any passat.
Podem estar d'acord o no amb la coeducació, però el que no és acceptable és fer una llei sabent amb anterioritat que no es podrà aplicar. Si no es pot retirar un concert a un centre sostingut amb fons públics que incompleix aquesta llei, perquè cal fer-la. S'hauria de tenir la decència i la responsabilitat de redactar-la amb l'objectiu de fer-la complir.
Els socis de govern demanen la retirada, però ERC quan tenia la màxima responsabilitat al front del Departament d'Educació no va fer res al respecte. És més, buscant el programa electoral d'aquesta formació, que ha desaparegut d'internet, he trobat a l'hemeroteca d'E-notícies que "El Departament d'Eduació —amb Marta Cid al capdavant— va renovar a principis d'any el concert educatiu amb escoles d'elit".
Aquest és una nova mostra d'un motiu clar per donar suport a la vaga del proper 13 de novembre a l'ensenyament públic català convocada per la USTEC, l'ASPEPC i la CGT.
Se'ns pixen a sobre i diuen que plou! Ja ha arribat l'hora de dir prou!

1 comentaris:

Eric Luna Martín ha dit...

Sembla mentida, que davant tots els preceptes que avui dia es venen com no negociables, acabin sent la principal moneda de canvi del joc dels polítics. L'Educació és de tots i per a tots. Una Llei pot estar ben feta o malament feta, però hem de vigilar que la lluita dels mestres no acabi sent un factor de recolzament cap a organitzacions polítiques o sindicals que només lluiten per a treure "tajada". L'Educació no és neutre, però tampoc ha de ser moneda de canvi, amb l'Educació no es juga.

Una abraçada

El nou Galileu