Una nena sense límits

"Dir no" és una difícil tasca en l'educació dels nens i nenes. Aquest petit text del llibre "Omple'm de petons" del Carlos González és una bona incitació a la reflexió entorn aquest problemàtic tema:

"La Marta està la mar de bé al llit, però la seva mara l'ha cridat i s'ha de llevar. Per què no es pot quedar mitja hora més? O millor, no anar a l'escola? Cada dia hauria de ser de vacances per poder anar sempre a la platja o en bicicleta. O millor, muntar a cavall. Si tingués un cavall, li donaria sucre i pastanagues i cavalcaria tota sola i descobriria països nous. Bé, sola no, aniria amb la Isabel, que és guai...

Un crit de la mare la fa sortir de la seva fantasia. Sí, ja m'aixeco... Quina llauna, haver de rentar-se, amb aquesta aigua tan freda. I aquest sabó fa una olor tan dolenta... A casa la Isabel en tenen un que fa molt bona olor. Aquest vestit no m'agrada gens. I les vambes Cosme... Quina vergonya, totes les nenes de la classe porten Acme, però el papa s'ha entestat a no comprar-me'n unes de noves fins que aquestes no es trenquin...

Fa temps que la Marta ha renunciat a demanar més cacau a la llet, no hi ha manera que la seva mare entengui que ha de quedar tota negra. Galetes rodones! Les bones són les quadrades. Rentar-se les dents després d'esmorzar? Però mama, les meves amigues només se les renten abans d'anar a dormir. Entesos, ja hi vaig... La pasta de dents pica... Què passa, que no n'hi ha mai de maduixa?

Cal carregar la motxilla amb els llibres i anar caminant fins a l'escola. La seva mare no vol anar en cotxe perquè diu que per dos-cents metres no el treu. La Marta s'atura davant de l'aparador de la botiga de joguines i demana el tren elèctric. "Doncs el demanes als Reis", contesta la mare, i l'estira del braç. Dóna una puntada de peu a una pedra, i l'estira del braç. S'atura per mirar un gos que es pixa a la paret, i l'estira del braç. Posa el peu en un bassal, i l'estira del braç.

L'escola és un pal. No et pots aixecar quan vols, no et pots asseure al costat de la Isabel, no pots parlar, no pots riure, has de mirar la professora, has d'escoltar la professora. Lliura els deures, obre el llibre, treu un paper, fes un dictat, no seguis amb l'esquena torta, que no veus que has de fer punta al llapis? Feu els exercicis de la pàgina trenta, dibuixeu una vaca, per demà el que queda de la pàgina 42. A veure, Marta, digue'm la taula del tres... Des de quan tres per sis són dinou? Vejam, algú li pot dir a la Marta quant són tres per sis? La Isabel diu que ja no és amiga teva perquè t'ha vist jugant amb la Sònia. Doncs digue-li a la Isabel que és ximpleta, que jo jugo amb qui vull. A veure, aquestes nenes, el que s'han de dir és tan important que no es poden esperar que s'acabi la classe? Per què no ho diuen en veu alta perquè ho sentim tots?

Una altra vegada pèsols per dinar! I la bleda de la Isabel que no es vol asseure amb mi. Mira com parla amb l'Anna, només per fer-me enfadar. Ecs, peix!

La tornada a casa no pot ser més animada. Estirades de braç davant del forn (No hi ha croissant de xocolata!), davant de la botiga de joguines (No hi ha tren elèctric!), davant de la botiga d'ordinadors (No hi ha joc nou!) i del quiosc (No hi ha xiclet!). Marta, ja n'hi ha prou, avui m'estàs traient de polleguera, de veritat! (Sí, avui, ahir i cada dia).

M'haig de canviar les sabates abans de jugar. Haig de fer els deures abans de mirar la tele. Haig d'apagar la tele, ara mateix, just quan està tan interessant, per anar a sopar. Haig d'ajudar a parar la taula abans de sopar. M'haig de rentar les mans abans de parar la taula. T'he dit vint vegades que et rentis les mans. Mira quines mans que portes! Oh, no! Una altra vegada pèsols! Sembla que es posin d'acord. Mama, hi ha ous ferrats? Quèèè? Lluç?

Hi ha natilla de xocolata? Primer t'has de menjar la fruita. No vull fruita. La fruita és molt sana. No en vull. T'has de menjar una pera. No, una pera no, no hi ha plàtans? No, o una pera o una poma. No en vull, vull natilla. Nena, no contestis a la mama. Buaaa!

- D'acord, menja't la natilla i calla!"