Centralisme i telèfon d'emergències.

Aquest cap de setmana es celebrava a Lleida el XXXè Aplec del Caragol. És el final d'un mes de festes a la ciutat. Com sempre que hi ha eleccions, encara que siguin europees i descafeïnades, tots els polítics hi fan cap. Aquest matí, el president Montilla, escoltat per un exèrcit de mossos, s'ha passejat pels Camps Elisis de Lleida, amb la seva gràcia habitual.

Per la tarda, quan les colles recullen i el recinte va quedant buit, hem estat testimonis d'una baralla multitudinària entre diferents persones d'ètnia gitana dels que, seguint el que s'ha convertit en una tradició, fan un peregrinatge pidolant, amb la canalla inclosa, les restes d'un cap de setmana d'excesos i tiberis, saltant-se totes les normes, sovint ingovernables, de la FECOLL.

Quan he vist que la situació s'escapava de les mans de la "seguretat privada" he trucat al 088. Sense pensar-m'ho dos vegades he dit que els fets s'esdevenien "a l'Aplec del Caragol de Lleida". La meva sorpresa ha estat constatar que, evidentment, el policia que estava a l'altre costat de la línia telefònica no tenia ni idea del que era aquest esdeveniment massiu. No es pot considerar operatiu, ja m'he trobat en diverses ocasions, que les trucades a la policia es rebin centralitzades. Segur que és tecnològicament viable la comunicació, a través d'un telèfon únic, amb la comissaria més propera a l'emissor de la trucada, que evitaria allargar les explicacions i agilitzaria l'actuació policial. Potser, en aquest cas, hauria d'haver alertat la Guàrdia Urbana.

Molt sovint, i en casos d'emergència encara més, les indicacions són sempre orientatives i difícils de conèixer pels ciutadans que truquen actuant d'acord a les normes de convivència a uns serveis d'emergència, com massa coses a aquest país, excessivament centralitzats.