Nova jornada de vaga contra la Llei d'Educació de Catalunya.

Això és "el cuento de nunca acabar". Avui s'ha informat d'una nova convocatòria de vaga a l'ensenyament públic català pel proper 10 de juny. El mateix dia s'ha publicat al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya el text definitiu que serà sotmès a votació. A tot arreu només es parla de l'absurd de l'anunci del PP de Catalunya. L'article 11 instaura el Català com a "llengua vehicular i d'aprenentatge" com ha estat des dels anys 80. Per tant, a què respon aquesta absurda polèmica?

El "Coco-Aznar" entra en acció i l'oposició frontal del PP a una realitat exitosa com és l'escolarització en català farà que la resta d'aspectes criticats, i en especial la privatització, quedin en un segon terme mediàtic i, per tant, fora del debat públic. Tots els partits polítics "amb bandera de catalanitat" tancaran files contra el PP.

La visceralitat de la llengua aglutinarà molta més gent a favor de la Llei d'Educació de Catalunya que, en aquest aspecte, únicament constata la realitat que s'ha vingut aplicant els darrers 25 anys. Jo he estat un castellanoparlant escolaritzat plenament en català, faig un ús correcte d'ambdues llengües i considero aquest bilingüisme com la major riquesa cultural que disposo. Aquest no és el debat de la Llei d'Educació de Catalunya.

L'oposició a la llei, quasibé convertida en una oposició a la manera de fer del Departament encapçalat per l'Ernest Maragall, continuarà al juny, malgrat ser com donar-se cops de cap contra un mur de formigó...