Conceptes bàsics de Sociologia aplicats a la Comunicació Audiovisual.

Considerant la importància que es dóna a les audiències en la programació televisiva, i radiofònica, els televidents, i els radiooients, amb la seva tria són l'acció humana, determinant en el negoci audiovisual.

Però de la mateixa manera, considerant el continu debat entre qui tria la programació, si l'audiència o els emissors, podríem dir que els programes d'èxit estan estretament lligats a l'estructura social directament relacionada, en aquest cas, amb la distribució horària de la programació. Hi ha hores amb més audiència a priori, per hàbits socials, i que, per tant, els programes que hi són assignats tenen més possibilitats d'èxit. Així s'entenen les “peregrinacions” d'algunes propostes que d'entrada no acaben de tenir molta acceptació per part del públic i acaben sent relegades a horaris intempestius.

Seguint en la mateixa línia, els radiooients i els televidents, seguidors d'un programa amb molta audiència, troben en ell una identitat, que possibilita la socialització amb el seu entorn més proper (família, companys de feina, amics...) i que té una bona mostra en els grups del Facebook, o els blocs, de determinats programes.

Finalment, tornant a la controvèrsia entre qui és el culpable de la “teleescombreria”, i jo afegiria “radioescombreria”, l'audiència o els emissors, podem percebre el concepte de poder. L'audiència és activa o és passiva? L'exercici del poder per part de l'audiència només es podrà materialitzar a través del consum actiu de mitjans audiovisuals a través d'internet. En la resta de casos, el poder rau en l'emissor.