Una nena sense límits

"Dir no" és una difícil tasca en l'educació dels nens i nenes. Aquest petit text del llibre "Omple'm de petons" del Carlos González és una bona incitació a la reflexió entorn aquest problemàtic tema:

"La Marta està la mar de bé al llit, però la seva mara l'ha cridat i s'ha de llevar. Per què no es pot quedar mitja hora més? O millor, no anar a l'escola? Cada dia hauria de ser de vacances per poder anar sempre a la platja o en bicicleta. O millor, muntar a cavall. Si tingués un cavall, li donaria sucre i pastanagues i cavalcaria tota sola i descobriria països nous. Bé, sola no, aniria amb la Isabel, que és guai...

Un crit de la mare la fa sortir de la seva fantasia. Sí, ja m'aixeco... Quina llauna, haver de rentar-se, amb aquesta aigua tan freda. I aquest sabó fa una olor tan dolenta... A casa la Isabel en tenen un que fa molt bona olor. Aquest vestit no m'agrada gens. I les vambes Cosme... Quina vergonya, totes les nenes de la classe porten Acme, però el papa s'ha entestat a no comprar-me'n unes de noves fins que aquestes no es trenquin...

Fa temps que la Marta ha renunciat a demanar més cacau a la llet, no hi ha manera que la seva mare entengui que ha de quedar tota negra. Galetes rodones! Les bones són les quadrades. Rentar-se les dents després d'esmorzar? Però mama, les meves amigues només se les renten abans d'anar a dormir. Entesos, ja hi vaig... La pasta de dents pica... Què passa, que no n'hi ha mai de maduixa?

Cal carregar la motxilla amb els llibres i anar caminant fins a l'escola. La seva mare no vol anar en cotxe perquè diu que per dos-cents metres no el treu. La Marta s'atura davant de l'aparador de la botiga de joguines i demana el tren elèctric. "Doncs el demanes als Reis", contesta la mare, i l'estira del braç. Dóna una puntada de peu a una pedra, i l'estira del braç. S'atura per mirar un gos que es pixa a la paret, i l'estira del braç. Posa el peu en un bassal, i l'estira del braç.

L'escola és un pal. No et pots aixecar quan vols, no et pots asseure al costat de la Isabel, no pots parlar, no pots riure, has de mirar la professora, has d'escoltar la professora. Lliura els deures, obre el llibre, treu un paper, fes un dictat, no seguis amb l'esquena torta, que no veus que has de fer punta al llapis? Feu els exercicis de la pàgina trenta, dibuixeu una vaca, per demà el que queda de la pàgina 42. A veure, Marta, digue'm la taula del tres... Des de quan tres per sis són dinou? Vejam, algú li pot dir a la Marta quant són tres per sis? La Isabel diu que ja no és amiga teva perquè t'ha vist jugant amb la Sònia. Doncs digue-li a la Isabel que és ximpleta, que jo jugo amb qui vull. A veure, aquestes nenes, el que s'han de dir és tan important que no es poden esperar que s'acabi la classe? Per què no ho diuen en veu alta perquè ho sentim tots?

Una altra vegada pèsols per dinar! I la bleda de la Isabel que no es vol asseure amb mi. Mira com parla amb l'Anna, només per fer-me enfadar. Ecs, peix!

La tornada a casa no pot ser més animada. Estirades de braç davant del forn (No hi ha croissant de xocolata!), davant de la botiga de joguines (No hi ha tren elèctric!), davant de la botiga d'ordinadors (No hi ha joc nou!) i del quiosc (No hi ha xiclet!). Marta, ja n'hi ha prou, avui m'estàs traient de polleguera, de veritat! (Sí, avui, ahir i cada dia).

M'haig de canviar les sabates abans de jugar. Haig de fer els deures abans de mirar la tele. Haig d'apagar la tele, ara mateix, just quan està tan interessant, per anar a sopar. Haig d'ajudar a parar la taula abans de sopar. M'haig de rentar les mans abans de parar la taula. T'he dit vint vegades que et rentis les mans. Mira quines mans que portes! Oh, no! Una altra vegada pèsols! Sembla que es posin d'acord. Mama, hi ha ous ferrats? Quèèè? Lluç?

Hi ha natilla de xocolata? Primer t'has de menjar la fruita. No vull fruita. La fruita és molt sana. No en vull. T'has de menjar una pera. No, una pera no, no hi ha plàtans? No, o una pera o una poma. No en vull, vull natilla. Nena, no contestis a la mama. Buaaa!

- D'acord, menja't la natilla i calla!"

Més d'un miler de persones es manifesten pels carrers de Lleida contra la LEC.

Aquest migdia més d'un miler de persones s'han manifestat pels carrers de Lleida rebutjant la Llei d'Educació de Catalunya i la política educativa del Departament d'Educació.

Malgrat el paper desmobilitzador dels mitjans de comunicació de masses, s'ha aconseguit un seguiment massiu a l'Educació Infantil i Primària, i menys significatiu a la Secundària.

Però el Conseller, Ernest Maragall, com ho ve fent des del 14 de febrer de l'any passat, continua considerant que la postura dels sindicats, i dels mestres i professors que han secundat la vaga, no ha de fer canviar els seus plantejaments. La sensació que et dóna és la impotència davant d'una futura imposició d'una llei feta sota criteris econòmics, deixant al marge qualsevol plantejament pedagògic, didàctic i organitzatiu dels que funcionen a l'escola pública, bressol i reflex de la democràcia i la participació.

Una llei imposada està destinada al fracàs.

La manca de voluntat negociadora del Departament d'Educació.

Ahir es va viure un nou episodi dels despropòsits del Departament d'Educació a l'hora de negociar amb els sindicats. Davant del plantejament d'una protesta simbòlica als diferents Serveis Territorials, a Lleida i a Tarragona, els delegats sindicals es van trobar amb les portes tancades en horari d'atenció al públic. Evitar les protestes és l'objectiu del conseller.

La carta que va enviar als mestres i professors, la congelació de l'aplicació de l'augment d'hores lectives o la farsa de la participació a través de www.lleieducacio.cat són mostres del tarannà del conseller. La llei porta el camí de la imposició. Porta, per tant, el camí del fracàs. D'esquenes al professorat no és pot aplicar.

Dijous, 19 de març, el seguiment de la vaga es preveu massiu, contra la LEC i contra la política educativa d'aquest govern, suposadament d'esquerres.

Fets com el d'ahir, només porten a evidenciar que el que es denuncia des dels sindicats, és a dir, la manca de diàleg, és una realitat ben tangible.

Dijous a les 13:00, als Serveis Territorials d'Educació de Lleida, hem de concentrar-nos més mestres i professors que mai.

Educació, hores extres, sisena hora i crisi.

Avui s'ha conegut la notícia que el Conseller d'Educació, Ernest Maragall, davant dels plantejaments realistes dels directors dels inconvenients organitzatius que comporta ampliar les hores lectives de manera voluntària, ha "congelat" la proposta. A més a més, segons diu "El Periódico", el conseller va afirmar "Aturem-nos i tornem a començar". Aquesta prudència hauria d'haver estat estesa a la tramitació parlamentaria de la Llei d'Educació de Catalunya. Això hauria evitat les vagues prèvies i evitaria la vaga del proper 19 de març.

A més a més va admetre que "no hi ha pressupost per incrementar la plantilla", malgrat que és necessari. Davant d'aquesta situació caòtica, que pot empitjorar el proper curs, l'única solució viable i racional seria retirar la sisena hora a l'Educació Primària, mantenint el professorat als centres per tal de reforçar les plantilles, ja sigui per assumir les noves tutories o per cobrir les substitucions que queden pendents setmana rera setmana per la falta de substituts. La sisena hora va ser un gran error, que no aporta res al dia a dia a les escoles, i és l'origen de la situació que denuncia el conseller. Per tant, com sempre dic, rectificar és de savis, i seria, sense cap mena de dubte, una bona proposta per tothom, especialment perquè estalviaria una gran quantitat de diners a l'administració i evitaria que els mestres hagin de dedicar una hora diària a fer activitats no curriculars. De ben segur que, amb els diners estalviats, es podrien subvencionar tota mena d'activitats extraescolars.

La retirada de la sisena hora seria una decisió valenta i encertada que insuflaria una bona dosi de seny al Departament d'Educació i aconseguiria fer augmentar la qualitat a les escoles.

Mentre no arriba aquesta proposta, haurem de continuar donant un "No rotund a la política educativa del Departament".

Carta del Conseller d'Educació als docents.

Avui he rebut una carta, millor dit, un correu electrònic, del Conseller d'Educació, Ernest Maragall. D'aquí a 15 dies hi ha convocada una vaga contra la política educativa del seu departament. És legítim que intenti defensar les seves tesis, com fa cada dos per tres als mitjans de comunicació de masses.

Però els mestres i professors que estem dia a dia a l'aula no sabem ben bé com llegir aquesta carta i ens és difícil contagiar-nos del seu optimisme, en especial en l'aplicació de les darreres mesures, de les que he parlat amb anterioritat.

Malgrat tot, m'agrada el posicionament públic que fa el conseller afirmant que la Llei d'Educació de Catalunya s'està aplicant abans de ser aprovada: "És en aquest entorn que hem començat a desplegar, amb respecte absolut per la normativa vigent, algunes orientacions bàsiques del Projecte de llei d’educació de Catalunya en tràmit."

Aquest és un aspecte que venim denunciant els que ens oposem a la llei. Si més no, en algun aspecte se'ns dóna la raó.

A continuació, fa una acceptació de la crítica i afirma que "És una estratègia discutible? Naturalment que sí. Se’n pot parlar? I és clar. Se n’ha de parlar. D’entrada, és evident que s’ha d’aplicar amb respecte als acords assolits amb les representacions sindicals, així com amb la consideració escrupolosa dels drets adquirits i consolidats per cadascun de vosaltres." Parla de respecte als acords el mateix conseller que ha deixat sense oposicions a un bon nombre de mestres interins i substituts que esperaven més de 4000 places per aquest curs i s'han quedat en 200. No sé quin grau de credibilitat pot tenir.

Referent a l'ampliació de l'horari lectiu del professorat afirma que "De totes les mesures explicades, pendents de concreció en els escenaris reals de diàleg, no n’hi ha cap —insisteixo— no n’hi ha cap que representi cap pèrdua o modificació dels drets laborals per als professionals de l’educació. En tot cas, moltes d’aquestes mesures impliquen millores explícites d’aquestes condicions laborals." No canvien els drets laborals, canvien substancialment les condicions laborals. A més a més, fer més hores lectives no es pot considerar millorar les condicions laborals. Molts equips directius deuen estar suant tinta pensant com faran encaixar en els complicats horaris de les escoles els mestres que decideixin fer les hores extres, que se sumaran de 4 en 4, però que restaran més d'una persona física, amb tot el que això comporta.

Més endavant explica que "Cap de les mesures significa que algú es quedi sense feina. Al contrari: per atendre la previsió d’augment d’escolarització, el proper mes de setembre incrementarem la plantilla docent contractant nous professionals." Es possible que ningú es quedi sense feina en un primer moment, però també és cert que si els mestres fan més hores lectives es reduiran les plantilles, sobretot tenint present que s'han ideat per cobrir les hores dels mestres amb reducció de jornada, que actualment són complementats per professionals amb més disponibilitat horària que la que estrictament s'ha de cobrir, és a dir, ara els centres guanyen hores gràcies als mestres que cobreixen un terç de jornada com a mitja. Aquesta situació sí que pot fer que es necessitin menys mestres i professors.

Finalment, referent a la concatòria de vaga, afirma que "Convocar una vaga és legítim, però aquesta és clarament contraproduent per al prestigi de l’educació. Agreuja el distanciament entre l’escola i la societat i fa mal a l’educació. Especialment a l’educació pública. Convocar una vaga és legítim, però no és comprensible quan tots els escenaris de diàleg estan oberts ara mateix." No entenc quins escenaris de diàleg estan oberts, si queda clar l'incompliment dels pactes amb els sindicats. Per acabar voldria destacar que aquesta vaga és una mostra més del distanciament entre els polítics i l'escola, entre els polítics i la societat. No es pot legislar contra els qui haurem d'aplicar la llei.

Gràcies conseller per la seva carta, però no crec que pugui convèncer ningú.