Una vaga més a l'ensenyament.

El proper 10 de juny s'ha tornat a convocar una jornada de vaga a l'ensenyament públic català. S'ha buscat una nova fórmula, de tres hores, pensant en la repercussió en el sou, però, sobretot, en el fet que estem a final de curs.

La responsabilitat de mestres i professors és indubtable, però la Llei d'Educació de Catalunya serà aprovada a finals de juny, just a l'arribar les vacances, amb dèbils processos de participació (www.lleieducacio.cat) i un fort recel entre els docents. Es començarà a aplicar ben aviat. Cal demostrar que el professorat no creu en la via de la imposició, demanem més participació i democràcia a les escoles, fugint dels models empresarials pels que aposta la nova llei.

La mobilització sembla l'únic camí per evitar les mesures que cauen dels despatxos, tal com s'ha demostrat amb la reformulació de l'ampliació de la jornada lectiva o l'aturada de l'aplicació del nou calendari escolar, però no podem estar sempre en guàrdia i és el Departament d'Educació qui ha de fer seves les propostes organitzatives que sorgeixen de la base, evitant la confrontació i el desencís que, massa sovint, viuen els mestres i professors.

El 10 de juny, aturem-nos de 12:00 a 15:00, contra la política educativa de la Generalitat de Catalunya.

Solució a la crisi.

El Barça ha guanyat la Champions League. Tota Catalunya s'ha aturat. La crisi s'ha oblidat. Aquesta nit Barcelona serà saquejada, sumida en el caos, però no importarà perquè "som els millors d'Europa".

El futbol, i el show mediàtic associat, escapa de qualsevol racionalitat. L'Administració Pública de Catalunya fa una immensa despesa entorn aquests esdeveniments. No hi ha cap problema per desplaçar a Roma a centenars de persones amb els diners de tothom.

Hauria de caure'ns la cara de vergonya, però el Barça ja té la 3a Copa d'Europa i això sembla ser la solució a la crisi.

A Lleida ja sento cotxes pitant, gent cridant, petards explotant...

Visca el Barça?

Centralisme i telèfon d'emergències.

Aquest cap de setmana es celebrava a Lleida el XXXè Aplec del Caragol. És el final d'un mes de festes a la ciutat. Com sempre que hi ha eleccions, encara que siguin europees i descafeïnades, tots els polítics hi fan cap. Aquest matí, el president Montilla, escoltat per un exèrcit de mossos, s'ha passejat pels Camps Elisis de Lleida, amb la seva gràcia habitual.

Per la tarda, quan les colles recullen i el recinte va quedant buit, hem estat testimonis d'una baralla multitudinària entre diferents persones d'ètnia gitana dels que, seguint el que s'ha convertit en una tradició, fan un peregrinatge pidolant, amb la canalla inclosa, les restes d'un cap de setmana d'excesos i tiberis, saltant-se totes les normes, sovint ingovernables, de la FECOLL.

Quan he vist que la situació s'escapava de les mans de la "seguretat privada" he trucat al 088. Sense pensar-m'ho dos vegades he dit que els fets s'esdevenien "a l'Aplec del Caragol de Lleida". La meva sorpresa ha estat constatar que, evidentment, el policia que estava a l'altre costat de la línia telefònica no tenia ni idea del que era aquest esdeveniment massiu. No es pot considerar operatiu, ja m'he trobat en diverses ocasions, que les trucades a la policia es rebin centralitzades. Segur que és tecnològicament viable la comunicació, a través d'un telèfon únic, amb la comissaria més propera a l'emissor de la trucada, que evitaria allargar les explicacions i agilitzaria l'actuació policial. Potser, en aquest cas, hauria d'haver alertat la Guàrdia Urbana.

Molt sovint, i en casos d'emergència encara més, les indicacions són sempre orientatives i difícils de conèixer pels ciutadans que truquen actuant d'acord a les normes de convivència a uns serveis d'emergència, com massa coses a aquest país, excessivament centralitzats.

www.yotambientengoderechos.com

Últimament he esdevingut monotemàtic i aquest bloc sembla un monogràfic de la Llei d'Educació de Catalunya.
A l'escola estem treballant l'Educació Audiovisual amb la creació d'un documental i, amb els alumnes de 1r, vam començar a enregistrar un curt amb la idea final de presentar-lo a "La Llanterna Digital", però el temps se'ns va tirar a sobre i el termini es va exhaurir.
Però són molts els concursos que es plantegen potenciar l'Educació Audiovisual als centres educatius i sempre són una bona font de recursos pels i un incentiu per mestres i alumnes. El més important és ser-ne coneixedors.
"El Consejo General de la Abogacía Española" ens ha fet arribar a l'escola la convocatòria del "1er Concurso Nacional Online de Cortos sobre los Derechos del Niño". Intentarem presentar els treballs dels alumnes de 1r i espero que, a través d'aquest bloc, algú altre pugui conèixer la seva existència i així trencar una mica amb el monotema.

Nova jornada de vaga contra la Llei d'Educació de Catalunya.

Això és "el cuento de nunca acabar". Avui s'ha informat d'una nova convocatòria de vaga a l'ensenyament públic català pel proper 10 de juny. El mateix dia s'ha publicat al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya el text definitiu que serà sotmès a votació. A tot arreu només es parla de l'absurd de l'anunci del PP de Catalunya. L'article 11 instaura el Català com a "llengua vehicular i d'aprenentatge" com ha estat des dels anys 80. Per tant, a què respon aquesta absurda polèmica?

El "Coco-Aznar" entra en acció i l'oposició frontal del PP a una realitat exitosa com és l'escolarització en català farà que la resta d'aspectes criticats, i en especial la privatització, quedin en un segon terme mediàtic i, per tant, fora del debat públic. Tots els partits polítics "amb bandera de catalanitat" tancaran files contra el PP.

La visceralitat de la llengua aglutinarà molta més gent a favor de la Llei d'Educació de Catalunya que, en aquest aspecte, únicament constata la realitat que s'ha vingut aplicant els darrers 25 anys. Jo he estat un castellanoparlant escolaritzat plenament en català, faig un ús correcte d'ambdues llengües i considero aquest bilingüisme com la major riquesa cultural que disposo. Aquest no és el debat de la Llei d'Educació de Catalunya.

L'oposició a la llei, quasibé convertida en una oposició a la manera de fer del Departament encapçalat per l'Ernest Maragall, continuarà al juny, malgrat ser com donar-se cops de cap contra un mur de formigó...

"Sociovergència" per la Llei d'Educació de Catalunya.

La "Sociovergència" ja és aquí. Mentre l'exlehendakari criticava el PSOE a l'arribada de Patxi López a la Lehendakaritza, CiU pactava amb el PSC la "llei de país" que exclou del consens a tots els representants dels mestres i professors de l'escola pública de Catalunya.

Tots els apunts que han anat fent els polítics sobre la Llei d'Educació de Catalunya, amb el ressò mediàtic associat, fan referència a anècdotes del redactat del text legal que regirà el dia a dia de les escoles i instituts. Es parla del blindatge del català, de la tercera hora de castellà o de la creació del servei públic d'educació. Enlloc es planteja una lectura crítica, i des de la professionalitat, que és la base de les reivindicacions dels docents dels darrers anys. Només IC-V sembla que no recolzarà la llei, però no es planteja l'autèntica arma a les seves mans, deixar el tripartit. S'han empassat massa coses com per actuar conseqüentment en defensa de l'Educació Pública. A la poltrona dels governants s'està massa bé.

Entre les mesures que, com va afirmar el conseller Ernest Maragall, ja s'apliquen abans de tenir la nova llei aprovada, avui s'ha fet l'examen de sisè. Incomprensiblement ha costat un milió d'euros. Tot plegat, per fer un rànking d'escoles. Es continuen buscant fórmules per suplir la mancança de personal que es preveu pel curs vinent, però tampoc es parla de retirar la sisena hora. Al final, el que ha unit a quasibé tot el Parlament ha estat la concessió de més diners a l'escola concertada. Això és la privatització que, des del primer moment, he vingut denunciant.

Els nostres polítics han continuat fent la seva, distanciant-se uns mica més de la realitat social catalana. Després, encara hi haurà qui es preguntarà per què la participació a les eleccions europees serà ridícula...