Les principals característiques d'alguns dels personatges protagonistes de la pel·lícula Crash (Paul Haggis, 2004), a tall de bíblia de personatges.
John Ryan (Matt Dillon) és un dels personatges més durs de la pel·lícula. Amb una història de fons molt complexa i poc explícita. El seu comportament professional racista i superbiós, contrasta amb la necessitat de tenir cura d'un pare malalt i d'intentar obtenir beneficis dels serveis socials per atendre les seves necessitats. Que el condueix a una de les grans contradiccions entre l'odi cap als negres i la necessitat d'aquests ciutadans en una societat justa i en la que tothom és igual i que l'assistenta social és, precisament, de raça negra. Aquest odi racial és el motor de tota la seva acció des de l'escorcoll dels Thayer fins les discussions amb l'assistenta social, passant pel conflicte amb el seu company de patrulla Tom Hansen.
El posat, però també la seva actuació en tot moment, demostra la seva superioritat envers la resta de les persones, però que té el contrapunt en la impotència que sembla sentir davant la malaltia del seu pare. Podríem parlar d'un temperament colèric. És impulsiu, masclista i racista. És un exemple de policia que abusa de la seva autoritat, arribant a generar rebuig en el seus propis companys i també en l'espectador.
En tot plegat, l'arc de transformació que viu està lligat directament a la seva professió, ja que aquella persona de la que va fer abús de poder, posteriorment ha de ser rescatada d'una mort segura. Possiblement, les vivències extremes i contradictòries no comportin cap canvi de concepció del món, però han afegit nous ingredients per continuar configurant la seva personalitat.
Tom Hansen (Ryan Phillippe) és l'antítesi de l'oficial Ryan. És un policia jove, que creu en la justícia i en la funció social i de servei dels cossos de seguretat. És l'exemple de lluitador per millorar la societat, a partir de la confiança en els altres. En quant es disposa a denunciar l'actitud del seu company de patrulla, topa amb la injusta realitat, havent de ser ell qui assumeixi les incomoditats i la responsabilitat d'abandonar el seu company de feina. Els seu comportament revela com assumeix la igualtat entre negres i blancs alhora que aquesta confiança en la justícia el porta a convertir-se en l'assassí d'un delinqüent reincident, però que és mort sense motiu d'una manera ben absurda. La psicosi de la seguretat, juntament amb la desigualtat manifesta entre negres i blancs, comportarà aquest tràgic i incomprensible final.
En aquest cas, l'arc de transformació que ha viscut aquest personatge sí que pot suposar un canvi radical en la seva vida, ja que de ser un defensor de la justícia ha passat a ser un assassí.
Jean Cabot (Sandra Bullock) és l'exemple d'una dona perfecta per un polític perfecte, fins que la vivència d'una situació traumàtica, sent atracada enmig d'un tranquil carrer, encanonada i indefensa davant els lladres, de raça negra, fa brotar en ella l'odi racial. Aquest fet trastocarà per sempre la seva escala de valors. Fins i tot, els seus treballadors, hispans, seran sospitosos de fer trontollar la seguretat pròpia de les classes benestants. Però el seu entorn no comprendrà aquest canvi de comportament, especialment el seu marit, obsessionat amb donar bona imatge a tots els estrats socials.
La rigidesa, l'agressivitat i la impulsivitat naixeran en ella després d'aquest conflicte i condicionaran completament la seva vida. Irònicament, després d'un accident, serà la seva assistenta mexicana qui la salvarà i atendrà, mentre el seu marit, massa ocupat, no podrà fer-ho, estant lluny. Aquest arc de transformació tindrà la màxima expressió en l'afirmació que la seva assistenta (hispana) és la seva millor amiga. Els seus amics i familiars li han donat l'esquena i només els diners, i les relacions laborals amb els seus subordinats, permetran que tingui una relació personal agradable.
Rick Cabot (Brendan Fraser) és un polític perfecte, només preocupat en la seva imatge, per amagar qualsevol aspecte de la seva vida que pugui interferir en la seva carrera política. Busca en tot moment el reconeixement públic, generant en l'espectador un cert rebuig, amb un temperament que podríem classificar com a flegmàtic.
Per sobre de qualsevol esdeveniment vital es situa la seva carrera política i tot el seu món està controlat i dissenyat per conduir-lo a l'èxit electoral. Aquesta obsessió el porta a allunyar-se de les seves relacions familiar, i concretament de la seva parella, fins al punt de fer vides paral·leles, però incomunicades. L'arc de transformació en aquest cas és imperceptible, perquè aquest personatge està recobert d'una cuirassa impermeable a qualsevol relació personal.
Christine Thayer (Thandie Newton) es mostra impulsiva i reivindicativa. Es podria classificar com de temperament colèric. En moltes ocasions intenta aixecar-se contra els abusos amb un cert desig de justícia. El seu entorn social còmode i benestant no evita que sigui abusada per un policia mentre és escorcollada arbitràriament. Aquest serà un fet traumàtic a la seva vida que el portarà a tenir una trajectòria paral·lela a la de l'agent John Ryan.
Aquesta personatge viura un rebuig frontal cap al seu marit i la seva passivitat per evitar qualsevol escàndol públic. Finalment, serà rescatada de la mort pel mateix policia que va abusar d'ella, ocasionant així un arc de transformació propi i que condueix a infinitat d'interpretacions entorn la funció de la policia a partir del rol que juga la víctima o el delinqüent.
Cameron Thayer (Dashun Howard) és un negre en un món de blancs. Director de TV preocupat especialment per mantenir una imatge i un estatus social, que el condueix a la passivitat davant l'abús policial comés sobre la seva dona i que el martiritzarà durant tot el film.
Només al final de la pel·lícula reaccionarà passionalment i de forma temerària davant uns lladres en primer lloc i la policia en segon lloc. Haurà passat d'un extrem a l'altre. Aquest serà el seu arc de transformació particular que posarà en perill la seva integritat, al temps que continuarà esforçant-se per seguir un estil de vida benestant “blanc” i allunyant-se progressivament de la seva esposa.
Tots aquests personatges, i els altres que apareixen en aquesta pel·lícula, entrellacen la seva existència amb repercussions transcendents en la vida de tots i cadascun d'ells. Podríem classificar-la en el model col·lectiu de creació de personatges, ja que amb unes pinzellades de cadascun d'ells, a més a més de les seves interconnexions, ens presenta diferents caràcters i històries vitals que cadascun dels espectadors amaneix amb els ingredients de les seves pròpies vivències, prejudicis o expectatives, amb un resultat d'allò més interessant.
0 comentaris:
Publica un comentari