El cap de setmana del 27 i 28 de novembre coincidien dos esdeveniments socials i mediàtics de gran envergadura. D'una banda, la Lliga de Futbol Professional tenia previst el partit Barça – Madrid. D'altra banda, el president de la Generalitat de Catalunya va decidir que diumenge 28 es celebrarien les Eleccions al Parlament de Catalunya. Aquí podem veure una clara vinculació entre televisió i política.
Intentant evitar caure en teories conspiradores delirants, sí que es tracta d'un bon exemple per reflexionar sobre la realitat que projecten els mitjans de comunicació de masses entorn dos determinats esdeveniments socials i l'ús polític que se'n pot arribar a fer. En primer lloc, cal tenir present que es inconcebible, basant-nos en la lluita per l'audiència, la coincidència d'aquests dos grans esdeveniments.
El partit de futbol entre el FC Barcelona i el Real Madrid és un èxit d'audiència assegurat, que ha conduit el propietari dels drets d'aquesta emissió, Mediapro, a programar-lo en dilluns, independentment del que els aficionats i socis dels respectius clubs podrien desitjar. L'audiència televisiva és el que realment importa, el que pot aportar més beneficis econòmics.
En aquesta línia no hem d'evitar imaginar els motius que porten el president de la Generalitat a fer coincidir les eleccions amb el derbi per excel·lència. Les enquestes vaticinaven una estrepitosa derrota de Jose Montilla, que podria tenir greus conseqüències en la credibilitat del govern central, també a mans el PSOE. És possible que el pes mediàtic del partit de futbol apaivagui les crítiques, ja que el resultat electoral haurà de compartir presència amb la mare de tots els partits. Dilluns, el telenotícies vespre de qualsevol canal de televisió tindrà el Barça – Madrid com a notícia. Quina serà la que l'obrirà: les eleccions o el derbi?
Més enllà dels possibles problemes de seguretat que podrien derivar-se de la coincidència d'ambdós esdeveniments, també és cert que, en el cas d'haver-se disputat el matx el diumenge al vespre, hagués restat audiència a la vetllada de resultats electorals. Fins i tot, els darrers dies de campanya electoral van ser parcialment eclipsats per l'esdeveniment futbolístic. La coincidència en el mateix cap de setmana permet relativitzar el resultat electoral i els seus efectes immediats, si més no a un nivell molt superficial, en la realitat que reflecteixen els mitjans de comunicació de masses.
Possiblement, l'ètica periodística serà qui haurà de posar cadascun dels esdeveniments mediàtics al nivell que li correspon, malgrat que l'audiència es mesura dia a dia i, de ben segur, que el dilluns els protagonistes serien els milionaris que corren darrere una pilota i el resultat de les eleccions al Parlament que reflectirien els mitjans de comunicació de masses seria, amb aquest plantejament, una mica menys important del que socialment li correspon.
Tot això no és res més que una reflexió personal entorn una curiosa coincidència que, per alguns, no té cap rellevància, però que, considerant el poder de convocatòria de la televisió, no és trivial. Els partits polítics coneixen molt bé el poder de la tele i així ho demostren a diari en la seva acció de govern. El control polític de la campanya electoral a la televisió pública catalana, amb el cronometratge del tractament informatiu, és un bon exemple d'aquesta afirmació. El programa Àgora de TV3 destinat a cadascun dels candidats amb representació parlamentària, amb horari de màxima audiència, el debat pactat, els anuncis gratuïts de propaganda electoral, l'absència informativa, i per tant social, dels grups polítics extraparlamentaris, independentment de la rellevància de les accions o propostes dutes a terme, són exemples del control polític de la televisió pública, que en període d'eleccions s'agreuja encara més. Aquests fets fan que aquesta reflexió personal pugui arribar a tenir una relativa validesa.
0 comentaris:
Publica un comentari