La televisió, però també tota la premsa en general, ha aconseguit tenir una font d'audiència generant espectacle, disfressat de notícia, entorn qualsevol judici legal que s'esdevingui amb personatges públics o que, per la seva temàtica (corrupció política, assassinats cruents...), siguin susceptibles de despertar l'interès del públic.
La llibertat d'informació hauria d'estar fonamentada en la veracitat. A més a més, la pluralitat hauria de regir els mitjans de comunicació que pretenen ser neutrals o tendeixen cap a la desitjada (i impossible) objectivitat.
La velocitat de reacció dels mitjans de comunicació quan es produeixen detencions fa que immediatament es presentin imatges, inicials o, fins i tot, nom i cognoms dels acusats. L'impacte sobre la ciutadania és molt gran. Les repercussions a la vida de les persones també. Aquest atac directe a la intimitat de les persones difícilment és rectificat. En moltes ocasions hem vist portades de diaris anunciant una detenció i una petita columna de rectificació, en cas de ser necessari, un cop s'ha dictat l'absolució. Quan es posa en una balança el dret a la intimitat i la llibertat d'informació es fa molt difícil decantar-se cap a un o altre costat, tot i què és evident que una actuació respectuosa i responsable exercint la llibertat d'expressió (amb l'assumpció de la presumpció d'innocència i de les oportunes rectificacions) són els fonaments per garantir que el dret a la intimitat no sigui vulnerat.
Malauradament, aquestes situacions són molt quotidianes i, lligades a la simplificació del discurs propi dels “telenotícies”, condueix al judicis paral·lels inevitables. Massa sovint, fins i tot, s'arriba a la creació d'un espectacle entorn aquests fets, multiplicant els efectes negatius sobre la vida dels acusats.
La pròpia tria i explicació d'un determinat fet, per sobre d'un altre, ja condiciona i crea unes expectatives en els ciutadans que els condueixen a posicionar-se respecte una persona que ha comés, suposadament, un determinat delicte.
L'opinió pública inicia el judici paral·lel en el mateix moment que apareix a la premsa la notícia de la detenció d'una persona, ja sigui pública o un simple ciutadà anònim. Els mitjans de comunicació de masses obliden un fet molt aviat, malgrat que, en molts casos, encara no s'ha dut a terme cap mena de judici oficial i la idea d'innocència o culpabilitat ja ha estat fossilitzada en l'imaginari col·lectiu. Possiblement, quan s'apropa el moment del judici (podent haver passat anys) la notícia torna a renéixer i difícilment es fa especial incís en la presumpció d'innocència.
Un exemple clar de l'espectacularització de la informació relativa a processos judicials d'una determinada rellevància mediàtica és l'aparició de TV Movies que, abans d'haver-se dictat sentència, ja recreen uns esdeveniments determinats, amb una greu vulneració de la presumpció d'innocència, ja que tenen un argument amb un desenllaç, sigui o no real.
0 comentaris:
Publica un comentari