Misèria nacional al IV Reich europeu.

Haver de recórrer a un crèdit per fer front a les nòmines dels treballadors públics era una amenaça que semblava que mai s'arribaria a fer realitat. Desconec els objectius de la Generalitat amb aquesta jugada. Si s'intentava atiar l'odi cap a Catalunya, s'ha aconseguit, perquè a la resta d'administracions espanyoles són, si més no, més discretes. Si s'intentava atemorir la població, també ho han aconseguit perquè si els funcionaris no poden cobrar, què passarà amb la resta dels treballadors i treballadores? Si s'intentava fer caure en picat el consum, que li ho preguntin als comerciants del país. La dignitat nacional cau per terra amb aquesta patètica situació.

Catalunya i Espanya, i cadascú de nosaltres, estem sotmesos al IV Reich. La gran Europa somiada pel nazisme va materialitzant-se dia a dia en la Unió Europea. Fins ara, havíem viscut la cara amable i, sense adonar-nos, vam anar renunciant a la sobirania popular cedint la moneda i els bancs centrals a organismes supranacionals i no democràtics que ara es destapen en la vessant més amarga, però també més descarada i cruel. Tot el que es faci a Catalunya i Espanya és condicionat pel Banc Central Europeu, que determinarà quins tipus d'impostos hi ha d'haver. Si no podem decidir sobre com recaptar diners per gestionar la cosa pública, quin poder democràtic tenim?

La impotència és el sentiment generalitzat, molt més enllà de la indignació o la ràbia. Ho impregna tot i l'acció dels nostres governants ens demostra la indignitat de la seva condició, però ens ha d'ajudar a ser conscients de la importància d'intentar construir alternatives reals i democràtiques quotidianes enfront el totalitarisme que ens envolta.